En Joan Vidal va obrir aquesta via la tardor del 2008 amb una línia força lògica on hi predomina l’escalada artificial. Haurem d’esforçar-nos en algun pas llarg per poder gaudir d’un intens final per abastar el cim de l’agulla. La via es troba totalment equipada i tindrem ombra al matí i sol per la tarda.
- Via: Peter Pan Club
- Zona: Montserrat – Agulles
- Grau : V/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 85 metres
- Equipament: Via equipada. El primer llarg coincideix amb la Tatanka Yotanka i és equipat a base de claus i parabolts. La resta de la via està equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Quan estem més o menys a l’alçada de l’Agulla del Contrafort haurem de prendre un corriol bastant embrossat que ens menarà al peu de via.
L1(A1/V o 6b)
La via s’inicia per una fissura molt marcada a l’esquerra de l’agulla. Després d’uns primers metres senzills ens trobem amb les primeres dificultats. Fem un parell de passos en A1 i després continuem resseguint la fissura/diedre combinant Ao i V fins arribar a la primera reunió. La roca en aquesta primera tirada és una mica dubtosa. 25 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió a cercar el primer parabolt (V) per seguir flanquejant en diagonal a la dreta (IV) fins a la segona reunió. En aquesta tirada la roca millora sent la típica de la cara nord. 15 metres.
L3(Ae)
Sortim de la reunió recte amunt en artificial amb un primer pas força llarg. Aquesta tirada es fa íntegrament en Ae i hi trobem alguns passos que ens obliguen a estirar-nos de valent. La paret a estones extraploma lleugerament. Arribem a una petita vauma on fem la reunió. 25 metres.
L4(V/Ae)
Iniciem el llarg en Ae, amb un primer pas llarg cap a l’esquerra. Continuem uns metres més en Ae fins que es veu factible sortir en lliure. Aquesta és la part més fina de la via. Hem de sortir recte amunt per anar a buscar una fissura horitzontal que en bavaresa invertida ens permetrà flanquejar fins al següent parabolt. Un cop xapat queden un parell de metres força drets per de seguida ajeures fins arribar a la reunió que farem al cim de l’agulla.
Descens:
Un ràpel de 20 metres per la cara Est.
El que més m’ha agradat:
- Línia lògica.
- El tercer llarg és una bonica tirada d’escalada artificial.
- La sortida de la via, amb uns bonics passos en lliure que ens obliguen a estar concentrats.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que l’equipament és correcte els parabolts són petits i semblen una mica de nyigui-nyogui.